La Blanqueta

Aquí teniu a la Blanqueta, la meva gata, carinyosament li diem nyonyi.Té 13 anys. És una gata tricolor, com podeu veure és blanca, taronja i atigrada. Es veu que els gats que són tricolors quasi sempre són femelles. És la mateixa gata que teniu a la foto de dalt de tot del blog. La vam recollir de Jaca (Osca) un estiu que vam anar de vacances i els veïns, farts dels miols que feien ella i la seva germana atigrada, les volien matar. Llavors la vam portar cap a casa nostra i aquí s'ha tornat una gata pija.

Ella, només veu aigua recent treta de l'aixeta, si ja fa estona que hi és, no la vol, així com només menja pernil dolç recent obert de l'envoltori i li encanta el suc de les escopinyes. No li agrada massa la companyia, prefereix estar sola estirada al llit, li encanta cargolar-se, com veieu a la foto. És increible, la flexibilitat que tenen els gats, són com de goma. Els gats, normalment, trien a una persona de la casa que es converteix en el seu líder, passant de les altres. És el cas de la nyonyi amb ma germana, no se la treu de sobre. És una gata molt fineta i amb el pèl molt brillant, li agrada enfilar-se per les teulades i esbrinar tot el que hi ha pel voltant. A la mínima que pot, també s'escapa al carrer. Té molta curiositat per veure que hi ha més enllà de casa nostra, llavors agafa por, amb el soroll dels cotxes i torna corrent cap a casa tota bruta, els gats tenen molt sentit de l'orientació. Més d'una vegada, quan ma germana o jo tornem de festa a les 6 del matí, ens l'hem trobat a la porta de casa miolant per entrar. Fa uns miols molt aguts, sempre diem que és una gata soprano.

No li agrada que la molestin, però és que jo no ho puc evitar, agafar-la, apretar-la, fer-li petons...encara que ella sempre es queixa, és bastant delicada, però mai gosa esgarrapar a ningú ni fer-li cap mal. És massa bona. També és una gata espia, a la mínima la veiem a dalt de tot de l'escala espiant tot el que fem a baix al menjador. Els gats, al cap i a la fí, són molt curiosos.