Petita anècdota

Als gats els encanta jugar amb fils i cordills, quan els passes un fil aprop l'intenten caçar ràpidament amb les ungles, que les tenen ben afilades ja que esgarrapen tot el que troben al seu voltant, especialment els sofàs.

Una vegada, quan era petita, estava jugant amb la meva gata i un cordill i la meva gossa estava estirada al costat. No se'm va acudir res més que passar-li el cordill per sobre de l'esquena de la gossa, acte seguit la gata li va clavar una esgarrapada a l'esquena. De manera que la gossa va cridar i es va llençar a perseguir la gata, que va marxar corrent... la veritat vaig riure molt, però ben mirat, pobra gossa!

Diuen que els gats i els gossos són incompatibles, que no s'avenen, però per experiència, puc afirmar que si conviuen des de ben petits es poden arribar a estimar molt. Quan som tota la família fora de casa i es queden les dues soles, es fan companyia mutuament. La gossa té tendència a perseguir la gata fins que aquesta puja a dalt d'una estanteria o d'un armari i s'acaba la corredissa.

La Cleo

La Cleo té molts noms, també l'anomenen xuxi, xuri, tirolilo, nyonyo monyonyo, lolita, és la gata de la meva parella, en Gerard. És una gata tota negra, com el carbó. Té 5 anys. És de procedència italiana. És una gata molt poc carinyosa, no li agrada gens que l'agafin en braços, però sempre se la veu per la casa. A qui més estima és a la senyora de la neteja i al pare de'n Gerard. És bastant arisca, a la mínima esgarrapa i mossega.

A en Gerard li encanta emprenyar-la, estirar-li de la cua, posar-li la mà a la cara, tocar-li les orelles i el nas, és aquest el motiu pel qual ell sempre té esgarrapades pels braços. Un dia en Gerard l'estava emprenyant tant que la gata li va mossegar el peu, fins a tal punt que tenia el peu inflat com una bota, i va haver d'anar al metge i tot. La Cleo mai fa cas, la veritat com quasi tots els gats, la crides i és com si sentís ploure. El que li agrada molt a la Cleo és llepar la roba del pare de'n Gerard, sobretot el pijama, de manera que moltes vegades se'l troba xop. Sovint te la trobes en la mateixa posició que a la foto, al reposapeus de la butaca.

Quan té ganes de jugar, s'amaga i quan passes pel costat se't tira a sobre de cop i volta, espantan-te. Li encanten les bosses, les maletes i els armaris, sempre s'hi amaga a dins. Li agrada molt jugar amb pilotetes fetes de paper de plata, diuen que segurament és esquerrana, perquè sempre hi juga amb la pota esquerra. Porta un cascabell penjat al coll, que fa que sempre que es mou se la senti. En definitiva la Cleo és una gata molt especial de la qual no t'en pots acabar de refiar.

La Blanqueta

Aquí teniu a la Blanqueta, la meva gata, carinyosament li diem nyonyi.Té 13 anys. És una gata tricolor, com podeu veure és blanca, taronja i atigrada. Es veu que els gats que són tricolors quasi sempre són femelles. És la mateixa gata que teniu a la foto de dalt de tot del blog. La vam recollir de Jaca (Osca) un estiu que vam anar de vacances i els veïns, farts dels miols que feien ella i la seva germana atigrada, les volien matar. Llavors la vam portar cap a casa nostra i aquí s'ha tornat una gata pija.

Ella, només veu aigua recent treta de l'aixeta, si ja fa estona que hi és, no la vol, així com només menja pernil dolç recent obert de l'envoltori i li encanta el suc de les escopinyes. No li agrada massa la companyia, prefereix estar sola estirada al llit, li encanta cargolar-se, com veieu a la foto. És increible, la flexibilitat que tenen els gats, són com de goma. Els gats, normalment, trien a una persona de la casa que es converteix en el seu líder, passant de les altres. És el cas de la nyonyi amb ma germana, no se la treu de sobre. És una gata molt fineta i amb el pèl molt brillant, li agrada enfilar-se per les teulades i esbrinar tot el que hi ha pel voltant. A la mínima que pot, també s'escapa al carrer. Té molta curiositat per veure que hi ha més enllà de casa nostra, llavors agafa por, amb el soroll dels cotxes i torna corrent cap a casa tota bruta, els gats tenen molt sentit de l'orientació. Més d'una vegada, quan ma germana o jo tornem de festa a les 6 del matí, ens l'hem trobat a la porta de casa miolant per entrar. Fa uns miols molt aguts, sempre diem que és una gata soprano.

No li agrada que la molestin, però és que jo no ho puc evitar, agafar-la, apretar-la, fer-li petons...encara que ella sempre es queixa, és bastant delicada, però mai gosa esgarrapar a ningú ni fer-li cap mal. És massa bona. També és una gata espia, a la mínima la veiem a dalt de tot de l'escala espiant tot el que fem a baix al menjador. Els gats, al cap i a la fí, són molt curiosos.

El Bambo

Amb tots vosaltres el Bambo, és una barreja entre gat persa i siamès. És el gat d'una amiga, la Jessica, que n'està molt del seu gat.Té 12 anys. El Bambo necessita sempre companyia, quan estàs per casa seva sempre el veus miolant i miran-te, com si demanés carinyo, tot i que ja en té molt, és com si mai en tingués prou.

 És un gat molt carinyós, sempre vol estar a sobre dels que viuen amb ell, menys a l'estiu, que, com que té calor se'n va a fora a la terrassa, tal i com veieu a la foto, i s'estira. És un gat molt bo, però quan va al veterinari, es transforma la seva personalitat, bufa i s'enfurisma molt, de manera que al veterinari li costa molt fer la seva feina amb el Bambo. S'estressa facilment i, per aquest motiu li donen un pinso especial. És bastant sel·lectiu amb les persones, quan una no li agrada s'amaga i no se li veu el pèl. El pare de la Jessi l'emprenya sovint, posant-li la mà a la cara, estirnat-li de la cua o perseguint-lo, fins que el gat l'esgarrapa i marxa. Al cap d'uns minuts, però, ja torna cap al seu pare i li ronroneja. Al bambo, quan l'acaricies, ronroneja molt fàcilment.

No li agrada massa que l'agafin en braços, excepte els de casa seva, però és que és una bola tant grossa i tant peluda, que és inevitable. De vegades, quan té ganes de jugar, fa corredisses per la casa i s'enfila per les parets. És al·lucinant veure com un gat d'aquestes dimensions s'hi pot enfilar i pot córrer tant ràpid. Encara que tots els gats són molt ràpids corrent i desplaçant-se, si ells no volen que els agafis, és molt difícil atrapar-los.

Com diu Paul Verlaine en els seus versos:

..."Però el gat

vol ser només gat

i cada gat és gat

de la cua al cap".

Breu història dels gats

Al voltant del 2.900 aC, a l'Antic Egipte, els gats eren objecte de culte i eren molt venerats donat que es consideraven uns animals sagrats.Van tenir tanta importància perquè mataven les rates, que es menjaven tot el cereal cultivat, i espantaven a les serps que eren molt nombroses a la vorera del riu Nil.

 La deesa anomenada Bastet era la que els representava, tenia cos de dona i cap de gat. Aquesta simbolitzava l'alegria de viure, l'harmonia, la felicitat, el plaer, la feminitat, la música i la dança.El gat era adorat per la seva bellesa i, a la vegada, es considerava un animal màgic degut al canvi de tamany de les seves pupil·les amb el canvi de llum de la nit al dia. Als gats no se'ls anomenava amb cap nom especial, sinó que se'ls deia Miw, tal i com sona quan miolen. 

Els gats tenien un estatus social molt alt, que es podia equiparar amb el de les persones, els cuidaven moltíssim i quan un gat queia malalt rebia tanta atenció com la que pot rebre un nen. Quan un gat moria tota la família es vestia de dol i, fins i tot, alguns propietaris s'afeitaven les celles també en senyal de dol. Tot seguit el propietari del gat el portava a momificar i, fins i tot, les famílies més riques l'introduien en un sarcòfag posant-li una màscara de bronze a sobre de la cara del gat momificat.

Les lleis de l'Antic Egipte prohibien perseguir i matar els gats. En el cas de que s'atrapés alguna persona responsable de la mort d'un gat, aquesta era condemnada, fins i tot, a la pena de mort.

Aquí teniu un video que mostra les diferents representacions del gats en l'Antic Egipte.